HISTÒRIA A RIBESALBES

Ribesalbes, junt amb Berita i Trucelles van ser alqueries musulmanes davall la influència del castell d’Onda. Ribesalbes va ser donat a poblar pel rei Jaume I  a Guillermo de Pau en 1235. A principis del Segle XV, passa a ser del domini de Domingo Ros d’Ursinos, qui atorga la carta de poblament als seus pobladors el 7 de març de 1405. En 1781, regnant Carles III, s’instal·la una fàbrica de pisa a càrrec de Joseph Ferrer, director de la fàbrica del Comte d’Aranda de L’alcora. Esta instal·lació es va deure a l’abundància d’excel·lents argiles utilitzades com a matèries primeres en la confecció de la ceràmica.

Este fet va donar origen a la llarga i fecunda tradició ceramista de la població. La ceràmica de Ribesalbes es caracteritza per la seua rica policromia, factura ràpida i solta i pels seus singulars decoracions florals. En 1850 en la població existien 12 fàbriques de pisa i quatre forns de vernís, nombre que amb alts i baixos es va mantindre durant tot el segle XIX.

Durant el segle XX es produïx la industrialització del municipi. Esta industrialització es fa entorn de la fabricació de ceràmica. En l’actualitat Ribesalbes és un poble eminentment industrial dedicat a la fabricació de ceràmica artística, taulellets, peces complementàries, esmalts, colors ceràmics, etc....

Localitat situada a 27 quilòmetres de Castelló de la Plana, forma part de la comarca de la Plana Baixa. La seua altitud sobre el nivell del mar és de 172 metres i posseïx un terme municipal de 8,4 quilòmetres quadrats. Enclavat originàriament en la ribera esquerra d’una vall de terres blanquinoses, excavat pel riu Millars. L’etimologia de la paraula correspon a la contracció de dos paraules valencianes que ho descriuen com "el de les blanques riberes". En esta vall es troba el jaciment paleontològic de la Raconada que data del Miocé i que constituïx un dels jaciment més importants d’Europa per a l’estudi de la fauna i flora d’este període.

Es tracta d’un poble eminentment industrial que posseïx una rica producció de ceràmica artística continuadora de la iniciada en el segle XVIII per Joseph Ferrer.